Aalborg, Lisboa, Hannover: de la
teoria a la pràctica Número 8, primavera de 2000
Avui, les 650 administracions
locals i regionals signatàries de la Carta d’Aalborg
representen més de 130 milions d’europeus. La
Conferència de Hannnover ha permès avançar
en els processos d’Agenda 21 Local, debatre sobre quin
és el paper que han de tenir les ciutats en l’establiment
de polítiques de sostenibilitat a la UE i reflexionar
sobre la pau com a primer aspecte a tenir en compte. La Crida
de Hannover és un document en el qual, a més
dels aspectes relacionats amb la sostenibilitat i el desenvolupament
de l’Agenda 21 Local, hi ha constants referències
a la necessitat d’establir noves bases de relació
i de convivència. Al darrere de tot plegat, la demanda
d’un major protagonisme dels moviments municipalistes
en la política ambiental de la UE, una major concreció
de les fites a assolir i la necessitat que l’Agenda 21
Local s’implemeti en les diferents àrees administratives.
Auditoria 21: l’agenda de la
sostenibilitat Número 7, hivern de 2000
(dues edicions: en català i en anglès, especial
per a la Conferència Hannover 2000)
La resposta catalana
a la crida de la Conferència d’Aalborg queda reflectida
en la seixantena llarga de municipis que ja
estan treballant en la seva Agenda 21 Local. Uns processos
que, ben mirat, són la gran auditoria que permetrà
analitzar la realitat ambiental local i que marcarà
les pautes de la sostenibilitat municipal del nou segle.
Cartografia: eina per a la gestió.
La informació al mapa Número 6, tardor de 1999
Les noves tecnologies de la informació i les comunicacions
estan posant al servei de la societat un seguit d’eines
per donar suport al procés de comprensió, gestió
i direcció de la ciutat cap a un model de comportament
i creixement sostenibles. Hi ha molta informació disponible sobre
el nostre municipi que, com a ciutadans, ens interessa d’una
forma o altra. On és i com arribar–hi?
Turisme: jugar-se el territori. De
l’espoliació a la gestió Número 5, estiu de 1999
Creix el turisme, tant
el tradicional de sol i platja com el d’interior-rural
o el cultural-urbà. Els beneficis econòmics
són innegables, com també ho és la degradació
ambiental que els acompanya. La tendència, però,
es pot capgirar.
Política municipal: de la
gestió a la concertació Número 4, hivern de 1999
La participació
no es limita a poder fer sentir la veu a les instàncies
polítiques, sinó que, sobretot, es refereix
a la possibilitat d’intervenir activament en la gestió
de la realitat més immediata: formar-ne part. L’economia
hi té molt a veure.
Fer o construir? Cap a l’Europa
de les ciutats Número 3, tardor de 1998
Les ciutats no són
simples concentracions d’edificis separats per carrers
carretera. Han de ser espais per a la convivència: la ciutat es fa a més de construir-se.
La UE vol promoure polítiques en aquest sentit. Per
ara, subvenciona programes...
Clar com l’aigua? Els conflictes
de la gestió hídrica Número 2, estiu de 1998
La creació de
l’Agència Catalana de l’Aigua sintetitza
l’esperit de l’avantprojecte de la Llei de l’Aigua:
fer una gestió integrada d’aquest recurs unificant les competències
d’abastament i sanejament. Els municipis no ho veuen
clar.
Envàs o deixalla. Dels residus
al recurs Número 1, primavera de 1998
La Llei d’Envasos
i Residus ja té el reglament que permet aplicar-la
a tot l’Estat espanyol, però el principi de les
3 R (reduir, reutilitzar i reciclar, per aquest ordre de prioritat)
encara està molt lluny d’assolir-se.
L’espai que consumim. Els interrogants
de la nova Llei del Sòl Número 0, hivern de 1998
El sòl s’identifica
de forma simplista amb una superfície sobre la qual
edificar, i, per tant, el territori "buit" es considera
un recurs desaprofitat, igual que l’aigua abocada al
mar pels rius. Aquesta sembla la filosofia de la nova Llei
del Sòl.
Segons la nova llei, qualsevol sòl és urbanitzable
si no té un caràcter excepcional; s’ignora
el seu valor com a recurs
natural no renovable.
